L'ARTRITIS

La artritis: -es una infermetat degenerativa de las articulacions que consisteix en la inflamació      o desgast d'una articulació.

-Pot donar-se: - despres d’una lesió cuya cura no va acabar como deuria

                          -per: -l’acumulament excessiu d'exercici en les articulacions

                                   -una infecció (bacteriana o vírica)

-Risc, depenen de lo desarrollat que esté, pot  arribar a ser molt greu, arribant a inmoviltizar completament l’articulació en la que es presente

-S’expandeix a totes les articulacions i impideix una vida normal i la posterior discapacitat de moviment en tot el cos

-Si no està molt avançada, pot tratar-se amb trataments especialitzats y sesions de teràpia.

                                                                                   

OSSOS

El cos té com a teixit de sosteniment al teixit ossi, que constitueix els ossos
Els ossos en conjunt formen l'esquelet ossi que consta de 206 ossos, sis dels quals es troben a les orelles, tres a cada un.
Els ossos estan distribuïts de la següent manera:
* Cap 28 ossos
* Tronc 52 ossos
* Extremitats superiors 64 ossos
* Extremitats inferiors 62 ossos.

http://www.youtube.com/watch?v=vvreteYBLig

EL CRANI

-El crani és una estructura òssia que es pot trobar en molts animals que se serveixen d'un bastiment per protegir l'encèfal

-Es poden distingir dues parts diferenciades: el neurocrani, que és el crani pròpiament dit, i recobreix l'encèfal de l'exterior; i l’esplancnocrani, d'on sorgeixen les mandíbules.

-El crani, juntament amb els ossos de la cara, forma la calavera o cap ossi.

- Una calavera sense l’esplancnocrani és simplement un crani; aquesta és la font d'un error molt freqüent en l'ús de la terminologia.

CRANI (cara inferior)

CRANI (superficie interior de la base)

                                     

CARP, METACARP, TARS i METATARS

El metacarp és una de les tres parts de què es componen els ossos de la mà i està format pels cinc ossos metacarpians (Ossa metacarpalia), que són prims i lleugerament allargats i ocupen tot el palmell de la mà.
 

El metatars es compon de cinc ossos metatarsians (Ossa metatarsalia), que s'enumeren des de la cara medial del peu.

Els metatarsians són uns ossos llargs formats per un cos prismàtic triangular amb tres cares, superior i laterals, i dos extrems, anterior i posterior, aquest últim amb cinc cares, de les quals tres són articulessis.

 http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/5/52/Gray291.png

DISLOCACIÓ O LUXACIÓ

-consisteix en el desplaçament de dos extrems ossis, que formen l'articulació, de la seua posició normal en l'articulació

-resultat:  -separació de les superfícies articulars
                  -desliçament de un extrem de l'os fora de la cavitat articular de l'altre.

-luxació violenta: pot acompanyar-se de una rotura de  lligaments o una fractura de un dels ossos implicats.

També pot arribar a lesionar algún nervi motor.

Símpomes: Dolor y impedimet total del moviment en la articulació dislocada, la cual adquiereix un aspecte deformat i se s'infla ràpidament. 
El diagnóstic complet es fa  mijançant radiografía.

Dislocació mès corrent:  la del muscle

Tratament: Consisteix en tornar a la articulació a la seua posició natural (a vegades es requiere anestésia). Esta operació la té que fer un metge traumatóleg o personal sanitari amb experiéncia.

En l'ilustración s'observa una dislocació de colze típica en els xiquets.Es tracta d'una luxación parcial (ix del seu puesto només el cap de l'os radi) i es produeix desprès d'estirar de forma brusca el brazo o la munyiqueta de un xiquet, habitualmente menor de 5 años. Aunque provoca dolor, llanto e incapacidad de mover el codo, su tratamiento suele ser sencillo y sin secuelas.

FRACTURES

Una fractura es el trencament de l'os.
És la més dolorosa de totes les lesions.
Una fractura es molt senzilla de resoldre, es fa col·locant bé l'os e inmovilitzant-lo amb una escaiola fin que es solde.
En cas de fractura múltiple, pot ser necessària una intervenció quirúrgica.
 L'os trencat si perfora la pell s'anomena fractura oberta o composta. Les fractures comunament ocorren a causa de accidents automobilístics, caigudes o lesions esportives. Altres causes són la baixa densitat òssia i l'osteoporosi, que causa debilitament dels ossos. L'ús excessiu pot causar fractures per estrès, que són molt petites esquerdes en l'os.

http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/fractures.html

L'EXTRUCTURA DELS OSSOS

A l'interior dels ossos hi ha diversos teixits i estructures

En un os llarg podem distinguir les segünts parts:

-Os compacte:-format per teixit ossi compacte

                         -part dura y compacta que envolta tot l'os

                         -conté una gran gran cuantitat de sals de calci
                         -periosti: -membrana que recobreix externament l'os

                                         -conté nervis i vasos sanguinis que alimenten l'os

-Os esponjos: -format per teixit ossi esponjós

                       -ompli els extrems de l'os

                       -conté calci

                       -es mes lleuger

                       -presenta nombrosos forats

-Medul·l òssia: -teixit tou que ompli les cavitats dels ossos

                          -tipus: -medul·la ossia roja: en la que es formen les cel·lules sanguinies

                                    -medul·la ossia groga: -en la que s'acumula greix

                                                                      -amb l'edat, va reemplaçant la roja

Les lessions més freqüents de l'aparell locomotor.

Esquinç

Un esquinç es una lessió que consisteis en la separació de dos parts d'una articulació, produïnt la rotura o el desgarrament dels lligaments que hi ha al rededor.
A les radiógrafies no es mostra cap lesió.
En l'examen clínic l'articulació acostuma a comportar una inflamaciò dolorosa.
Hi han tres tipus distints d'esquinços:

 Esquinç de primer grau:

És un esquinç de només unes poques fibres del lligament. Corresponen a una distensiò dels lligaments articulars, sense trencament.
El tractament consisteix en aplicar una immobilització lleugera, mitjançant una fèrula o benes adhesives que permet una cicatrizació del lligament.

 Esquinç de segon grau:

En l'examen clínic, l'articulació acostuma a comportar una inflamació important.
És un esquinç d'una part d'un lligament, d'un terç a quasi totes les seves fibres.
La radiografia no mostra cap lesió.
 Per a guarir-les n'hi ha prou amb una immobilització durant un parell (aproximadament) de setmanes i sovint caldrà una fisioteràpia posterior.

Esquinç de tercer grau:

És un esquinçament complet del lligament, per la qual cosa hi ha moviment massa ampli de l'articulació afectada.
Per detectar-los cal una radiografia forçant l'obertura de l'articulació.
Sovint cal la cirurgia que repara el lligament o la substitució per un d'artificial; a vegades s'opta per mantenir sols una immobilització durant diverses setmanes. Sempre caldrà una fisioteràpia posterior.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Fitxer:Sprained_foot.jpg

LES FUNCIONS DE L'SQUELET

L'esquelet te unes funcions mot diverses:

1. Suporta el pes del cos.
2. Protegeixels òrgans i les parts toves del cos (cervell, la medula espinal, els pulmons o el cor)
3. A les epífisis (extrems dels ossos llargs) es produeixen cèl·lules sangínies (gòbuls rojos, leucòcits o glòbuls blancs i plaquetes )
4. Emmagatzema calci (mineral que també és necesari per el sistema nerviós, els músculs i la coagulació de la sang) 
5. Permet el moviment
6. És el punt d'ancorage dels músculs

La constitució dels ossos.

Els ossos son els òrgans del sistema esquelètic.
Son estructures vives formades pels elements següents:
Cél·lules:
S'organitzen en cercles al voltant d'un eix central pel que passen vasos sanguinis i nervis.

Matriu extracel·lular:
Envolta les cel·lulesi es depositen en ella sals minerals, que son les que donen duresa a l'os.
Les sals minerals són necessàries per a diversos processos vitals i són reemplaçades contínuament juntament amb altres compostos orgànics.
Aquest procés s'anomena remodelació òssia.
També conté  fibres de col·lagen, una proteïna que dona elasticitat i resistència a l'os.

Cartílag:
És un teixit més tou i elàstic que l'os, perquè conté menys sals de calci, però molta abundància de col·lagen.
El cartílag es localitza als extrems dels ossos per a evitar la fricció i facilitar-ne el moviment.
També tenim cartílag al septe nassal, a la tràquea i al pavelló de les orelles.